Negociar l’autogovern i la secessió

hechter

El passat dilluns 3 d’octubre l’Institut va organitzar la conferència “Center-Periphery Bargaining in the Age of Democracy” amb els professors de l’Arizona State University Michael Hechter i David Siroky.

Hechter i Siroky, van exposar la seva recerca sobre negociacions centre perifèria en dues parts. Primerament, els professors van exposar la investigació publicada a l’European Political Science Review i coautorada amb l’investigador Sean Muller, sobre l’estudi de cas del Jura bernès. En segon lloc, mitjançant l’exemple del secessionisme jurassià, van exposar un model general que busca explicar el poder de negociació vertical (centre-perifèria) de les regions.

En el cas del secessionisme del Jura bernès, l’estudi del referèndum del 2013 en aquesta regió Suïssa del cantó de Berna ha permès als investigadors comprovar diverses hipòtesis sobre les preferències per la independència. La conclusió més rellevant és el fet que les variables culturals, religioses i racionals no tenen un efecte independent, sinó que, si descobrim les interaccions entre elles, podem trobar la font de les preferències polítiques. En el cas del Jura bernès, Hechter i Siroky van apuntar la importància del catolicisme i la llengua (francesa) per a preferir un cantó amb una tradició de govern més estatista i, per tant, el fet de triar romandre a Berna i no pas annexar-se al cantó de Jura, de tradició més neoliberal. Aquesta troballa, permet afirmar que les identitats culturals, en societats culturalment diverses, només tenen un pes rellevant si condicionen les preferències polítiques. En aquest sentit, fent-ne una comparació amb el cas escocès (2014), Hechter i Siroky van assenyalar que les identitats lingüístiques condicionen més les preferències polítiques (per exemple optar per la secessió) que no pas les identitats religioses o culturals.

Pel que fa a la segona part de l’exposició, referida a la modelització de les negociacions centre-perifèria, el punt central  es centrava en l’explicació de  fins a quin punt el govern central pot fer concessions a una regió perifèrica per tal de persuadir-la de no emprendre la via secessionista. Siroky i Hechter van exposar una teoria de jocs que es basa en les accions clàssiques de Hirschman (sortida, veu i lleialtat) per analitzar dues variables que expliquen la capacitat de negociació: a) la credibilitat de l’amenaça de sortida (secessió); b) el grau de dependència de la regió que presenta el centre (econòmica, política, cultural…). Així, la combinació d’aquestes dues variables crea quatre escenaris possibles (dependència sense amenaça creïble, dependència amb amenaça creïble, no-dependència sense amenaça creïble i no-dependència amb amenaça creïble). Segons el model, només quan es produeix una amenaça creïble de secessió el centre estarà disposat a oferir concessions d’autogovern, sempre i quan  el grau de dependència respecte de la regió en concret sigui elevat en l’àmbit econòmic o en el cultural. Els professors van avançar que aquesta recerca es publicarà a final d’any a la Swiss Political Science Review.

Enllaç a l’article d’Hechter, Siroky i Muller a l’European Political Science Review: “Cultural legacies and political preferences: the failure of separatism in the Swiss Jura

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s