Presidencials americanes, un federalisme absent?

7432022562_a1a01ce5a2_b
La Cort Suprema dels Estats Units, a Washington, un actor clau per a les relacions estats – govern federal.

El debat sobre les relacions entre els estats i el govern federal ha estat històricament rellevant a les campanyes presidencials americanes. En són alguns exemples la de la reelecció d’Andrew Jackson, el 1832, guanyada gràcies a la seva oposició a establir un Banc federal o les eleccions que precediren la Guerra Civil, el 1860, amb un panorama inusual de quatre partits dividits entre el nord i el sud del país. Durant el s. xx, el New Deal de Roosevelt (1933-1937), marcaria una expansió del poder federal i l’posició per part dels estats més conservadors durant les campanyes electorals. Així, des de fa dècades, les posicions “jeffersonianes”, més properes al govern federal, s’han associat amb l’actual partit demòcrata; mentre que la defensa “hamiltoniana” de la sobirania dels estats s’ha fet principalment des de les files republicanes. Ara bé, la tònica general en les darreres campanyes presidencials ha estat l’absència de debat sobre les relacions entre els estats i la federació. La cursa presidencial iniciada aquest 2016 no n’és una excepció; cap dels discursos dels candidats a la primàries dels partits i, després de les nominacions respectives, tampoc els de Hillary Clinton i Donald Trump n’han fet un cavall de batalla.

Aquesta absència resulta sorprenent per raons diverses. El federalisme és un element consubstancial de la vida política americana que, com recorda Elazar, no es limita a organitzar les institucions del país, sinó que està fortament arrelat en l’economia, la societat i la cultura política. El sistema electoral per a les eleccions presidencials estableix un col·legi electoral format per compromissaris, que fou ideat precisament per protegir els estats petits donant-los la capacitat d’escollir un president des dels estats (elecció indirecta) i també des dels ciutadans. D’altra banda, les enquestes mostren de manera consistent una opinió pública que confia de manera més sòlida en les autoritats locals i estatals que no pas en el Govern federal.

Tanmateix, si seguim l’anàlisi del professor John Kincaid publicat pel Council of State Governments, observem que l’absència, si més no explícita, de les relacions federals com a tema de la campanya actual és fins a cert punt il·lusòria; ja que el poder dels estats vis-à-vis amb el Govern de Washington resulta cabdal en relació amb les polítiques i la legislació que han estat proposades durant la campanya. A més a més, les eleccions també són crucials per a la Cort Suprema, l’actor principal de les relacions entre estats i govern federal.

Polítiques i legislació

El professor Kincaid, apunta diverses matèries que poden ser sensibles amb relació al poder dels estats de cara a la propera presidència. El capítol del finançament sembla ser el més important, en una sèrie d’estats (Alaska, Dakota del Nord, Virginia Occidental o Wyoming) que estan en recessió. Els estats amb una economia basada en l’energia i el sector manufacturer busquen finançar-se de manera alternativa, com ara mitjançant impostos sobre les compres per Internet. És per això, que els pressupostos federals i la regulació de noves taxes podria ser un dels elements de confrontació entre Washington i els estats, però aquest és lluny de ser l’únic exemple. El govern federal ha aprovat legislació i mesures reguladores que han eixamplat el seu marge d’actuació en un seguit de competències durant el mandat d’Obama: departaments de policia (regulació de praxis), transports (autopistes), sanitat (Medicaid) o educació (escoles secundàries); no sempre amb el vistiplau dels estats que, com de costum, generalment han estat defensats per les forces republicanes, sobretot al Senat. Hi ha matèries que generen consensos partidistes a nivell federal com ha estat el cas de la millora dels transports o la regulació de l’educació secundària, en què demòcrates i republicans van pactar una autorització del govern federal per intervenir-hi en contra d’alguns estats. Però, per exemple, pel que fa la legalització de la marihuana, una qüestió que divideix congressistes i senadors, de moment només vint-i-tres estats han optat per seguir aquesta via, tot i no poder adaptar la legislació financera (federal), que prohibeix als bancs acceptar diners procedents d’aquests negocis.

Cort Suprema

Pel que fa a la Cort Suprema, aquesta és un actor cabdal en l’evolució de les relacions federals. Les darreres decisions han estat prou rellevants en matèria de relacions estat-govern federal. Per exemple, en el cas Obergefell vs. Hodges, la Cort va anular les lleis estatals que prohibien els matrimonis del mateix sexe o en negaven el reconeixement quan s’havien celebrat fora de l’estat en qüestió. D’altra banda, arran d’ una pregunta (amicus brief) de la Conferència Nacional d’assemblees legislatives estatals, el desembre del 2015 la Cort va contestar que les circumscripcions electorals han de dissenyar-se d’acord amb la població que hi viu i no pas segons els electors registrats com defensaven alguns estats que havien interpretat així el principi “una persona, un vot” per tal de dissenyar els seus propis districtes. El febrer d’enguany, la Cort va aturar el projecte d’Agència de Protecció Ambiental que hauria exigit als estats una reducció important de les emissions de diòxid de carboni. La mort del jutge Antonin Scalia, de caire conservador i favorable als poders dels estats, ha provocat una situació de bloqueig, ja que el candidat nominat per Obama per a substituir-lo ha topat amb l’oposició del Senat. El resultat de les eleccions presidencials desencallarà aquesta situació, tot redefinint les majories a la Cort Suprema. Una victòria presidencial demòcrata (juntament amb un canvi de majoria al Senat) podria decantar la Cort cap a una majoria progressista i viceversa.

En resum, una anàlisi de les polítiques públiques i les propostes legislatives federals, mostra que la tensió entre aquest nivell de govern i els estats hi és present malgrat que sovint es transformi en una lluita partidista. El futur de la Cort Suprema i, especialment, la substitució de la plaça que el jutge Scalia ha deixat vacant semblen els elements més importants per a la tendència a llarg termini de les relacions entre estat i govern federal als Estats Units.

Vegeu:

El jutge Scalia i el futur de la Cort Suprema:

http://www.scotusblog.com/2016/08/introduction-the-court-after-scalia/

L’article de John Kincaid:

http://knowledgecenter.csg.org/kc/content/state-federal-relations-lost-campaign-trail

Enquestes de confiança en nivells de Govern:

http://www.gallup.com/poll/176846/americans-trust-local-government-state.aspx

Emissions de diòxid de carboni, estats i govern federal:

http://10294-presscdn-0-68.pagely.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2016/02/Federalism-Clean-PowerFINAL-1.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s