Conferència: “Can the UK answer its English and Scottish qüestions?” Daniel Grover i Michael Kenny, Queen Mary University of London

El passat 8 d’abril l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va acollir la conferència dels investigadors Daniel Grover i Michael Kenny de la Queen Mary University London sobre el model territorial britànic, i més concretament sobre l’anomenada “West Lothian question”.

Així és com se sol anomenar la qüestió sobre si és legítim que els membres de la Cambra dels Comuns del Parlament britànic provinents de circumscripcions escoceses, gal·leses o nord-irlandeses, participin en el procés legislatiu de lleis sobre competències que han estat transferides a les institucions d’aquest territori. Deu el seu nom al diputat laborista de l’antiga circumscripció de West Lothian, que va expressar reiteradament la seva preocupació per aquest fet durant els anys 70.

En primer lloc, la conferència va exposar la política britànica pel que fa la descentralització política (devolution) a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Gover i Kenny van assenyalar el fet que, a pesar de la derrota secessionista en el referèndum escocès del 2014, la promesa unionista d’augmentar les competències fiscals d’Escòcia s’ha dut a terme. Des del mes de març d’enguany, amb la reforma de l’Acta de devolució del 1998, Edimburg ha guanyat poders fiscals i legislatius.

El fet que el Parlament d’Escòcia hagi obtingut poders de manera creixent des del 1998 ha revifat l’antic debat sobre la ubicació institucional d’Anglaterra en el model territorial britànic. Sense un govern regional, a diferència dels països amb models federals (per exemple, Alemanya) o regionals (per exemple, Itàlia) que disposen d’ens subestatals a tot el territori de l’Estat, Anglaterra, que representa el 84% de la població britànica, no disposa d’autogovern ni d’un govern subestatal més enllà dels municipis i grans ciutats (amb grans competències).

L’autogovern escocès ha obert un debat important arreu del Regne Unit, però preocupa especialment als diputats anglesos (majoritàriament del Partit Conservador) que sovint han assenyalat la necessitat de reduir el pes polític dels diputats d’Escòcia.

De fet, a partir del 1998 s’ha observat un increment del sentiment d’identitat anglesa que sol estar correlacionat, segons Grover i Kenny, amb l’euroescepticisme i la insatisfacció amb la posició d’Anglaterra al Regne Unit. Així doncs, la politització de la identitat regional anglesa ha acabat situant en el debat polític el fet regional anglès i la necessitat de regular el pes dels diputats escocesos al Parlament britànic.

Arran d’aquest debat, Grover i Kenny van exposar la nova reglamentació parlamentària, proposada i aprovada el 22 d’octubre del 2015 a la Cambra dels Comuns, que permet als diputats anglesos un dret de vet de facto sobre la legislació que només afecta Anglaterra. Aquesta reglamentació parlamentària anomenada “English Votes for English Laws” (EVEL) formava part del programa electoral del Partit Conservador i en la pràctica implica que les propostes i els projectes de llei, les matèries de les quals només apliquin a Anglaterra, hagin de ser validades per la majoria de diputats escollits en circumscripcions angleses. Aquest funcionament només s’aplica a la Cambra dels Comuns i la decisió sobre si cal una votació addicional “anglesa” la pren el President (Speaker) de la Cambra.

Grover i Kenny es van mostrar crítics sobre els efectes positius de la mesura. Si bé l’EVEL permet als diputats anglesos adquirir més rellevància parlamentària, a la pràctica aquest reglament comporta problemes diversos. Així, l’EVEL és una resposta procedimental que podria allunyar (o alienar) els diputats escocesos del sistema polític britànic, resulta complicat d’aplicar (no és fàcil establir clarament quan una llei afecta només Anglaterra), la legislació pot afectar Gal·les i Irlanda del Nord i, a més, es tracta d’un mecanisme proposat i impulsat exclusivament pels diputats conservadors des de discursos propers als populisme i al nacionalisme anglès.

En resum, l’EVEL no només és una mesura parlamentària sinó que apunta a tensions més profundes del sistema polític britànic com són el futur del model territorial i l’autonomia anglesa, i la relació del Regne Unit amb la Unió Europea després del Brexit.

Enllaços d’interès:

Informe sobre l’EVEL de la Cambra dels Comuns del Parlament britànic

http://www.parliament.uk/business/committees/committees-a-z/commons-select/public-administration-and-constitutional-affairs-committee/news-parliament-2015/evel-report-published-15-16/

Comitè sobre l’EVEL (Cambra dels Comuns del Parlament britànic):

http://www.parliament.uk/business/committees/committees-a-z/commons-select/procedure-committee/inquiries/parliament-2015/english-votes-for-english-laws/

English Votes for English Laws: An Explanatory Guide to Proposals, Cabinet Office

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/441848/English_votes_for_English_laws_explanatory_guide.pdf

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s